La Cova del Frare

Els pastors que van obrir els camins dels Massis


La constància més antiga de presència humana al Massis de Sant Llorenç del Munt s'ha localitzat a la cova del Frare, situada a la vessant esquerra de la canal de Can Pobla, on comença la franja de roca coneguda com a Diafragma. Allà es van trobar instrumental lític, fragments de ceràmica i restes d'ossos, que, segons la datació amb C14, es remunten a l'any 3.850 a.C., corresponent al nivell Epicardial del Neolític Antic.
Molt probablement l'ocupació humana del parc és anterior, fins i tot del Peleolític, però encara no hi han prous troballes i estudis sobre aquesta fase.
El fet que la cova del Frare tingui dues boques d'entrada ben amples (a banda d'una més petita), i galeries espaioses i amb 80 metres de llargada, va atreure els primers grups neolítics. Eren ramaders, que ja havien domesticat a bous, porcs, ovelles i cabres, però també continuaven sortint a caçar, amb fletxes de jaspi, cèrvols i cabirols. Així mateix es dedicaven a l'agricultura ajudats per peces de silex, com dents de falç. Com a ceràmica feien servir bols, gerros o vasos.
Un altre dels atractictius de la Cova del Frare per a convertir-se en habitatge és que en el radi d'una hora de marxa proporcionava els recursos suficients. Així ho explica en un article Araceli Martin, del servei d'Arqueologia de la Generalitat, que destaca també que "els Massis ofereix una bona xarxa de carenes per les quals es pot circular i que, molt probablement, van ser molt frequentades per l'home prehistòric". Els habitants de la cova del Frare van ser els primer en obrir els camins de Sant Llorenç aprofitant que les carenes tenen alguns trams plans i d'altres amb desnivells d'entre el 3 i el 15 per cent. Només sortint de les carenes i anant pels torrents o les canals (com la de Can Poble) havien d'afrontar forts desnivells. Aquest sería el motiu pel qual els cosos trobats enterreats tenien les cames molt desenvolupades.
Després d'aquesta primera ocupació al neolític antic, sembla que la cova del Frare va estar buida durant gran part del neolític mig (3.500-2.500 a.C.) per culpa d'un fort increment del seu grau d'humitat.
La cova va tornar a ser utilizada per l'anomenat grup de Veranza a partir del 2.500 a.C, però en aquest cas no com a vivenda, sino com a lloc d'enterrament. Per les restes trobades es considera que en aquesta época la cerimonia d'enterrament constituia un veritable homenantge al difunt.
El tercer grup humà en ocupar la cova va ser el Calcolític a partir del 2.040 a.C. Aquest grup ja feia servir el coure per fabricar punyals i puntes de fletxes. La seva ceràmica característica tenia la forma de campana invertida. I una altra novetat va ser l'aparició del gos.
Més endavant la cova va acollir de forma assidua a grups de l'edat de Broze, que estaven dedicats ja plenament a la ramaderia.
La identificació de la Cova del Frare com a jaciment prehistòric ja es va produir el 1896. Però els primers treballs de recerca es van realizar gairebé un segle més tard, l'any 1970, sota la direcció de Francesc Martí, conservador del Museu Arqueológic de Barcelona. Aquest estudi va demostrar l'estratificació de la cova. Posteriorment es van realizar varies campanyes d'excavació, amb el suport de datació per C14. D'aquesta forma es van provar els quatre diferentes nivells arqueològics.
L'accés a la Cova del Frare es pot fer des de tres vies diferents:
- el camí de la canal de Can Pobla, prenent a la dreta el corriol que ve del Mal Pas de Can Pobla i el Bolet i passa per sobre de les coves dels Toixons i el Manel.
- el camí dels Monjos fins agafar, prop del Planet, el trencall a l'esquerra que baixa a l'esmentat corriol.
- un caminoi que puja des de la Roca Foradada i passa pel forat del Diafragma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...