Castell de Mura

El Castell de Mura és un dels edicis amb funcions defensives que es va construir per facilitar que durant els segles iX i X es puguessin repoblar les valls del nord del Montcau, un indret conegut en aquella època com a Nèspola. El Castell va ser bastit dalt d'un turó situat davant mateix del Montcau i enlairat per sobre dels torrents d'Estenalles,  La Vall i Nespres.

Inicialment el castell va tenir com a gran objectiu donar seguretat als pagesos que, com a veritables colons, optaven per instal.lar-se a la zona, assumint el risc que comportava la seva proximitat al riu Llobregat, que encara marcava la froterera amb els àrabs.
Els atacs i invasions dels serrains des de principis del segle VIII havien provocat el despoblament de la major part del Vallès i el Bages. Molts habitants van fugir cap el Pirineu, si bé alguns es van refugiar als índrets més esquerps del massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, vivint a les coves i balmes.
El repoblament de les zons abandonades va ser impulsat pel Guifré el Pilós i els seus fills.
 El sistema defensiu del massis contra els serrains es complementava amb els castells de Rocamur, de Pere i les torrotes de l'Obac i Vacarisses. Entre aquestes instal.lacions existia un sistema de comunicacions acústiques i òptiques, que servien per alertar de perills, com podien ser les incursions dels serrains.

Però aviat, amb l'avançament de la reconquesta, la tasca de protección ja no va ser necessaria i els castells es van transformar en un centre de poder feudal, que s'ocupava d'organitzar administrativament els seus territoris. Això va significar sovint l'explotació dels pagesos fins arribar a vegades a l'expoli.

En el cas de Mura, un dels gestors del castell (o castlà) de pitjor record va ser Humbert de Rocafort, al qual s'atribueixen cap el 1284 molts actes de violència, inclosos incendis, empresonaments i assassinats.
El castell de Mura va ser propietat directa dels comtes catalans fins que l'any 978 el comte Borrell el va vendre a Guifré I Riculf. Els senyors feudals del castell (i, per extensió, de Mura) ws van succeir fins l'any 1400 va ser adquirit al rei Martí l'Humà per la familia Comes, de Manresa, que va emparentar amb els Peguera i els Cordelles. Aquests tres cognoms (Comes-Peguera-Cordelles) van mantenir el senyoriu a Mura fins el segle XIX.

El Castell va anar entrant en decadència fins el seu abandonament total. En un cens de 1592 ja no hi apareix.
Per accedir al castell cal agafar un trecall que surt passat el quilòemtre 19 de la carretera de Matadepera a Talamanca. El castell es troba a un turó, sobre la masia de Sant Lleir, compartint sorprenentment espai des de fa uns anys amb una torra d'alta tensió.