Basant-se en aquestes indicacions, la creença més extesa és que es tracta d'una balma, de només set mestres de fondaria, amb el sostre de color negra. En el seu fons, té dues coves de dimensions molt reduides.
Un dels defensors de la tesi de que aquesta balma és la Cova Negra és l'Òscar Masó, al seu llibre "Descobrint la Castellassa". Masó recorda que a Sant Llorenç del Munt és habitual nomenar cova a una balma.En canvi, en el butlletí de febrer del 2007 del Centre Excursionista de Terrassa, Enric Soler es resisteix a creure que aquesta balma sigui realment la Cova Negra. Entre d'altres arguments diu que "com a possible abric antic per a les persones deixa molt que desitjar". La situació de la balma tampoc no coincideix amb la que figura en el Catàleg Espeleològic de Barcelona de l'any 1974, on s'indica que la Cova Negra es troba a la base de la Castellassa de Can Torres, a 700 metres d'alçada.
No obstant és evident que la situació de la balma si coincideix amb l'indret indicat en els mapes de principis del segle XX. Per anar-hi cal seguir el corriol del sot de Matalonga que, passant prop de la font de l'Arç, va pujant per la Canal Gran fins arribar al camí dels Maringes i enllaçar amb la Canal Gentil. El trencall cap a la Cova Negra es troba uns 300 metres abans dels Maringes, just després que una forta pujada ens situi davant d'un cingle. A la dreta arranca un corriol que, en tant sols 20 metres, porta fins a la balma.
Igualment és possible anar a la Cova Negra des de la Canal del Tro, a la Castellassa del Damau, seguint els cingles inferiors de la vessant de llevant de La Mola.Als voltants de la Cova Negra es va fer una de les troballes arqueològiques més importants de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Es una destral de bronze amb uns tres mil anys d'antiguetat. Un excursionista va trobar-la i la va lliurar a l'administració. Però actualment no es coneix en quin museu o institució es troba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada