Les primeres referències escrites a l'ermita es remunten al 1341. Es troben en el testament de la dona d'en Pere Noguera, de Sant Llorenç Savall, la qual demana ser enterrada al monestir de la Mola i deixar "tres diners" a l'ermita de Santa Agnès.
El 1585 es construeix una casa per a ermitans.
Entre les persones que, en diverses èpoques van viure a l'ermita de Santa Agnès, destaca el Beat Bonaventura Grau. Va néixer a Riudoms i es va traslladar a Terrassa per fer d'infermer durant una epidèmia de pesta. Després de fer aquesta tasca, va passar diverses temporades fent d'ermità a Santa Agnès.
Al Beat se li va aparèixer la Mare de Déu per demanar-li que anés a Roma per reformar l'ordre dels franciscans.
Però es té constància d'altres ermitans, que van obtenir l'aprovació del Vicari General per a viure i tenir cura de Santa Agnès. Estan documentats els següents ermitans:
- 1611: Jaume Llobet.
- 1637: Reverend Francesc Datzira, del bisbat de Vic.
- 1615: L'esmentat Bonaventura Grau.
- 1659: Jaume Rovira, de Moià.
- 1717: Jaume Ballver (va ser nomenta per segona vegada el 1730).
- 1740: G. Planelles.
- 1744: Josep Font.
- 1754: Joan Perramon.
Hi han moltes mostres de la devoció a Santa Agnès per part dels pobles dels voltants.
Però es té constància d'altres ermitans, que van obtenir l'aprovació del Vicari General per a viure i tenir cura de Santa Agnès. Estan documentats els següents ermitans:
- 1611: Jaume Llobet.
- 1637: Reverend Francesc Datzira, del bisbat de Vic.
- 1615: L'esmentat Bonaventura Grau.
- 1659: Jaume Rovira, de Moià.
- 1717: Jaume Ballver (va ser nomenta per segona vegada el 1730).
- 1740: G. Planelles.
- 1744: Josep Font.
- 1754: Joan Perramon.
Hi han moltes mostres de la devoció a Santa Agnès per part dels pobles dels voltants.
El 1651 el consell de la vila de Terrassa va en processó a l'ermita per demanar els beneficis de la pluja.
Tot i la distància, Santa Agnès va tenir molts devots de Granollers. Hi ha constància que encara l'any 1722 van anar a venerar-la i van obrar-li un retable.
El 16 de juliol de 1791 un fuster de Barcelona, per indicació del Prior de Sant Pau, trasllada la imatge de Santa Agnès al monestir de Sant Llorenç. Aixi va quedar totalment abandonada l'ermita.
“Era Santa Agnès oratori trist
sota roca arbrada com catau de guilla
on les dolces monges, d’un blanc de jonquilla,
en constant arrest pregaven a Crist.
Ara quatre panys de decrèpits murs,
amb nius de serpents i cants de calandres
guarden els bassols plens de
salamandres i el misteri grat dels silencis
purs."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada