El corralot de la Sesta Grossa (o les ruïnes del Castell Sapera)

A mig recorregut del camí carener que uneix els colls de Boix i de Tres Creus, uns metres al sud del corriol que baixa cap a la Fosca, hi han uns antics murs. Les restes formaven part d'una construcció en forma de cercle d'uns 20 metres de diàmetre, Els murs millor conservats són els de la banda nord-oest, mentre que la resta estan escampats. En alguns punts els murs tenen un metre d'amplada mentre que, en cap cas, es supera el metre d'alçada.
No hi ha cap estudi tècnic sobre l'origen de les restes, tal i com és habitual a Sant Llorenç del Munt. I, a falta de cap dada certa, hi han dues teories.

- El Corralot de la Sesta Grossa
Una de les teories és que els murs formaven part d'un corralot on es tancava el bestiar. De fet, l'indret és conegut des de ben antic com a Sesta Grossa, és a dir, era un alzinar que es conservava expressament per tal de poder donar ombra als ramats que passaven pel camí. Per tant, sembla lògic que també hi hagués una part tancada.
A més, el corralot està just a la cruïlla del camí carener amb el corriol que baixa a la Fosca. En aquest punt els carros esperaven a les mules que pujaven el carbó i la llenya des de les fondalades de ponent. És a dir, també era normal que hi hagués un tancat pels matxos i les mules.


- El Castell Sapera.
La segona teoria està defensada pels que que consideren que el nom del turó de Castellsapera prové d'un veritable antic castell.
Als anys 70 del segle, quan els ramaders i els boscaters ja havien abandonat el racó,  es va formar una expedició per a trobar les suposades restes del castell que s'anomenava Sapera. Estava formada pel Miquel Ballbé (autor de molts llibres sobre Sant Llorenç del Munt i l'Obac), Ramon Ortiz i Joan Bosch.  Aquest últim havia explicat que el seu pare, de Matadepera, sempre li havia parlar de les veritables restes del castell. I tots van dedicar esforços a retrobar-les.
No van encertar la localització durant la primera sortida que van fer plegats. Però finalment van trobar els murs coberts de molsa de la Sesta Grossa i van identificar-los com les ruïnes del Castell.
En Ballbé va considerar que l'amplada del mur reforça la hipòtesi que es tracta d'una construcció defensiva. A més va destacar que els murs estan situats dalt d'una carena amb una panoràmica molt ampla i complementària a la que podien oferir les torrotes de Vacarisses i l'Obac.