L'Agulla Gran de Matarrodona

L'Agulla de Matarrodona és la germana estilitzada i esvelta de la petita i arrodonida Roca Gran de Matarrodona. Les dues comparteixen el gran pedestal rocós que s'enlaira majestuós sobre l'extensa vall (sot) que formen les carenes de la Fosca/Roure Larg i de l'Era dels Enrics/Camí del Puigdoure.

L'Agulla està situada a l'oest i a sota de la curta carena coneguda com l'Illa, que queda enlairada sobre el principi del Sot de Matarrodona. La punta oest d'aquesta Illa és un lloc habitual d'observació de les dues agulles i de la resta de punts d'interès de la bonica vall.

La primera escalada coneguda va ser realitzada en el transcurs d'una jornada de Germanor del Centre Excursionista de Terrassa. A principis dels anys quaranta un grup de participants van anar fins el pedestal de les dues agulles i van pujar-les. Aquests excursionistes van posar al monòlit més gran i important el nom d'Agulla de la Germanor. L'Isidre Puig, escalador també del CET, va denominar igualment a l'Agulla Gran com a l'Interrogant, donat que la seva forma recorda efectivament a aquest signe.
Com dalt no es va posar pot de registre, aquestes denominacions es van perdre quan el Josep Maria Torras Homet hi va tornar l'11 de novembre del 1949. Ell va posar el nom d'Agulla Gran de Matarrodona, que és la denominació que el Josep Barberà va fer constar en el seu llibre "Sant Llorenç, Pam a Pam" i, per tant, perdura actualment.
Tot i això, en broma alguns escaladors també han anomenat a l'Agulla Gran com l'ET ja que els recorda el dit mirant al cel del popular extraterrestre d'Steve Spielberg.