La gran alzina "supervivent" del Racó Gran


L'alzina del Racó Gran està situada 120 metres per sobre de la font i també 120 metres per sota del coll de la Fosca.  Té un perímetre de 2,38 metres i una gran alçada. Les seves dimensions van estar a punt de costar-li la vida el 1983, en la intensa campanya de tala d'arbres de la finca de Matarrodona (un dels grans desastres de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac).

Una de les colles de serradors contractades pels últimes propietaris de Matarrodona (abans de la seva venda a la Diputació de Barcelona) va obrir un camí que anava fins a l'alzina des del revolt de 180º que fa la pista de Matarrodona per canviar de sentit i dirigir-se cap a l'Espluga. Cal recordar que encara no s'havia obert l'enllaç des d'aquest mateix indret fins a la Coma d'en Vila (que és un dels altres grans desastres patits pel Parc Natural i, en aquest cas, paradoxalment, promogut pels seus propis gestors),
Una sèrie d'imatges històriques mostren aquest procés:
  • Fotografia aèria del 1959, on només es veu a la part inferior el revolt de l'antiga pista que, a mitja alçada de les carenes, uneix el mas de Matarrodona amb l'Espluga, lloc de conreu. (El cercle verd de la part superior dreta marca la localització de l'alzina.)


  • Fotografia aèria del 1993, en la que ja es veu clarament la pista oberta pels serradors des del revolt fins els voltants de l'alzina.

  • Fotografia aèria del 2008, en la que la pista de l'alzina està desdibuixada per la vegetació que la cobreix. En canvi. des de la part inferior dreta fins a la part superior es veu el nou camí "de la Vergonya", obert per la Diputació de Barcelona. Voreja per dos costats a l'alzina del Racó Gran.


Un dels objectius de l'obertura del camí del 1983 era poder arrossegar la fusta de l'alzina del Racó Gran fins a la pista de Matarrodona. Però el seu treball era seguit pels ocupants en aquells moments de la cova del Racó Gran, que havia estat convertida en cabana en 1960 pel Valentí Rossinyol, el Tinet. Quan ell es va posar malalt el 1980 va cedir la barraca al Carles Folch, que sovint rebia al Norbert Cònsul.
En Folch i en Cònsul van decidir impedir que la gran alzina del Racó Gran fos tallada. No van dubtar en posar-se davant de l'arbre quan els serradors hi van anar preparats per tirar-la a terra. L'enfrontament va ser molt dur i llarg, però els serradors van respectar l'alzina per evitar conflictes. Tres dècades més tard, l'arbre continua ben viu.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...